Arquitectura d’ordinadors: és el disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. És a dir, és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora.Autor: John von Neumann (Nom original hongarès, Margittai Neumann János Lajos) (budapest, 1903 - Washington, 1957) científic, físic i matemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX.
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure un programa informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament. Aquestes regles permeten especificar tant la classe de dades amb què treballarà el programa com les accions que realitzarà. Mentre que alguns llenguatges es defineixen per una especificació formal (un document), altres són definits oficiosament per una implementació concreta (un compilador).
PER ESCALA:
- Xarxa d'àrea personal (PAN): és una xarxa d'ordinadors usada per a la comunicació entre els dispositius de la computadora (telèfons incloent les ajudes digitals personals) a prop d'una persona.
- Xarxa d'àrea local (LAN): és una xarxa que es limita a una àrea especial relativament petita tal com una habitació, un sol edifici, nau o avió.
- Xarxa d'àrea metropolitana (MAN): és una xarxa d'alta velocitat (banda ample) que dóna cobertura en una àrea geogràfica extensa.
- Xarxa d'àrea àmplia (WAN): és una xarxa que s'estenen sobre una àrea geogràfica extensa.
- Xarxa d'àrea virtual (VPN): és un grup de computadores amb un conjunt comú de recursos a compartir i de requeriments, que es comuniquen com si estiguessin adjunts a una divisió lògica de xarxes de computadores en la qual tots els nodes poden arribar als altre per el medi de difusió(domini del medi de difusió) en la capa d'enllaç de dades.
El sistema operatiu és el conjunt dels diferents programes que controlen el funcionament d'un ordinador. Les seves funcions, entre d'altres, consisteixen a gestionar les transferències d'informació internes, procurar la comunicació de l'ordinador amb els operadors, controlar l'execució dels programes amb la detecció dels errors, encadenar automàticament les feines, optimitzar els recursos (memòria, unitat aritmètica, etc), carregar i descarregar automàticament els programes en funció de l'espai de memòria i dels diferents perifèrics.La intel·ligència artificial (IA) és una part de la informàtica, dedicada al desenvolupament d'algorismes que permet a una màquina (habitualment un computador) prendre decisions intel·ligents o, si més no, comportar-se com si tingués una intel·ligència semblant a la humana.
També es distingeixen diversos tipus de processos vàlids per obtenir resultats racionals, que determinen el tipus de agent intel·ligent. De més simples a més complexos, els cinc principals tipus de processos són:
- Execució d'una resposta per defecte per cada entrada (anàlogues a actes reflexos en éssers vius).
- Recerca de l'estat requerit en el conjunt dels estats produïts per les accions possibles.
- Algorismes genètics (Anàleg al procés d'evolució de les cadenes d'ADN).
- Xarxes neuronals artificials (Anàleg al funcionament físic del cervell d'animals i humans).
- Raonament mitjançant una Lògica formal (Anàleg al pensament abstracte humà).
